Declaració Institucional contra la Fractura Hidràulica o Fracking

Enric Nomdedéu Biosca, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-Compromís, d’acord amb l’article 84 del Reglament Orgànic del Ple i de les seues Comissions de l’Ajuntament de Castelló, proposa l’adopció de la següent:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El passat dia 28 de setembre el DOCV publicava la sol·licitud de tres permisos presentats per l’empresa Montero Energy Corporation SL per a la investigació d’hidrocarburs a les comarques del nord de Castelló. Els tres programes preveuen la recerca d’hidrocarburs en una superfície aproximada de 195.569 hectàrees, quedant afectats d’una manera directa 41 municipis corresponents al Baix Maestrat, Alt Maestrat i Els Ports.
Diferents empreses del sector dels hidrocarburs tenen sol·licitats permisos arreu del territori espanyol, especialment a les zones de Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, La Rioja, el País Basc, Aragó o Castelló, entre d’altres. Concretament l’empresa Montero Energy Corporation SL està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de les Comarques del Nord de Castelló existeixen concentracions d’hidrocarburs no convencionals, tant gas com petroli.
Aquests són uns tipus de gasos i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seua extracció siga més complicada i que es necessite d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal o fracking.
Aquesta tècnica consisteix en perforar una canalització en vertical al subsòl, la qual pot arribar a varis quilòmetres de profunditat, fins arribar a la capa on està la roca que conté els hidrocarburs (gas i petroli). Una volta arribats a aquesta capa del subsòl, es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible; perforacions que poden arribar a diversos quilòmetres de longitud en horitzontal, així com en vàries direccions, de tal manera que des d’una sola perforació en vertical (pou) es pot arribar a una extensió de diferents quilòmetres quadrats. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, primer, dins de totes aquestes perforacions en horitzontal, es fan unes detonacions de càrregues explosives per tal de fracturar les roques que composen aquesta capa del subsòl; en la qual, en una segona fase, s’introdueixen grans quantitats d’aigua i arena a una elevada pressió, amb la intenció d’augmentar la mida de les fractures provocades a la roca i, que se n’alliberen els hidrocarburs, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, així com l’alliberament dels hidrocarburs, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 400 elements diferents constatats per la Unió Europea, entre les que se’n troben de
perilloses, reconegudes per l’OMS, com ara metalls pesants.
La tècnica ja ha sigut utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i que no són extrets a la superfície són molt elevats, arribant a centenars de tones per cada pou perforat, fet que provoca que se’n deriven transferències als aqüífers i al subsòl. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous. D’altra banda, qualsevol dels components químics utilitzats a la fractura hidràulica, així com els gasos alliberats a les profunditats i no canalitzats per a l’explotació, poden filtrar-se arribant a contaminar les diferents capes del subsòl en general i l’aqüífer del Maestrat en particular; i obrir-se el pas d’aquests químics a la cadena tròfica. Per una banda s’afecta d’una manera directa a la salut i la vida de les persones; i per una altra banda es posa en risc i perill tant als sectors productius tradicionals de les comarques afectades, com a qualsevol altra iniciativa que compatibilitze l’explotació dels recursos naturals amb el desenvolupament rural sostenible.
La investigació, les prospeccions i l’explotació de recursos no convencionals, comporta una aposta per continuar en un model energètic propi d’un altre segle, així com continuar amb una inversió econòmica tant privada com pública en perjudici d’un model energètic més sostenible i compatible amb el territori. La resposta de les administracions públiques front al context actual, deu anar encaminada a l’obertura de noves possibilitats de desenvolupament sostenible totalment compatibles amb el territori, amb el sector agrícola i ramader, amb un turisme d’interior i de qualitat, amb la utilització i explotació de les energies renovables; aquest desenvolupament sostenible és difícilment compatible amb les sol·licituds d’investigació d’hidrocarburs no convencionals. Nombrosos estats i llocs del món han aprovat ja moratòries i prohibicions d’aquesta activitat. Països europeus com França, Dinamarca, Bulgària, Romania o la República Txeca es compten entre ells. A l’estat Espanyol, ja
s’han posicionat en contra d’aquesta pràctica diputacions provincials com es el cas de Valladolid o Sòria, comunitats autònomes com Cantàbria, o desenes de municipis de tot el territori de l’Estat; deixant patent que aquests posicionaments estan per damunt d’ideologies i partits, i que són circumstàncies i moments en els que els acords i la responsabilitat han de primar.

En atenció a aquestes consideracions, i a proposta del Grup Municipal del BLOC-Compromís, el Ple de l’Ajuntament de Castelló acorda:

1. Manifestar la voluntat d’aprofitar qualsevol iniciativa pública o privada que puga servir per a conèixer els recursos propis naturals de què disposa la ciutat de Castelló, tant en superfície com al subsòl, sempre i quan les tècniques utilitzades en les fases d’investigació d’aquests recursos no impliquen la utilització de tècniques potencialment agressives com és el cas de la fractura hidràulica o fracking, així com qualsevol altra que en el seu moment València, previ informe, puga considerar que pot afectar negativament als seus recursos naturals, als seus veïns o al seu territori.
2. Declarar la ciutat de Castelló municipi en contra de la pràctica de la fractura hidràulica o fracking.
3. Oposar-se a qualsevol petició d’aquest tipus, tant al municipi com a qualsevol altre que aquest Ajuntament considere pot afectar tant directament com indirectament els seus recursos naturals, així com els seus interessos.
4. Sol·licitar al Consell de la Generalitat que prohibisca en tot el territori valencià l’ús de la fractura hidràulica o fracking com a tècnica que, per mitjà de la injecció d’additius químics, és susceptible de ser utilitzada per a la investigació i extracció d’hidrocarburs.
5. Solidaritzar-se amb els ajuntaments de les comarques de Castelló afectats per la fractura hidràulica i remetre aquest acord a tots els ajuntaments de les comarques del Baix Maestrat, Alt Maestrat i Els Ports

Enric Nomdedéu Biosca
Portaveu del BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Castelló

Castelló de la Plana, 23 de maig de 2013.

en Junta de Portaveus

en Junta de Portaveus

Arxivat en: Declaracions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *