La posada en marxa de RTVV, les primeres ràdio i televisió públiques estrictament valencianes, a l’any 1989, va representar una oportunitat històrica per tal de dotar al País Valencià d’una eina fonamental que fomentara la nostra llengua i la nostra cultura, que oferira un servei públic bàsic a la ciutadania i un mitjà informatiu plural i proper. Canal 9 i Ràdio 9 naixien amb aquesta voluntat legal i amb unes expectatives molt altes.La gestió política, però, de la nostra televisió pública, la va separar ben prompte dels seus objectius fundacionals. Primer va ser l’ús parcial i dubitatiu del valencià en les seues emissions (amb la renúncia quasi d’inici d’oferir, per exemple, el cinema doblat en valencià o d’apostar decididament per la producció pròpia); i ben prompte es va anar consolidant una parcialitat informativa que, amb l’entrada en el govern del PP a l’any 1995 es va accentuar fins l’extrem. Paradigma de televisió pública manipulada pel govern, de gestió econòmica nefasta, d’ens audiovisual generador de programes de “televisió-fem”, Canal 9 va anar convertint-se més en una eina d’alienació pública que no en el servei ciutadà que hauria d’haver estat.
Paulatinament, a més a més, l’audiència va anar caient, a mesura que es disparaven les despeses incontrolades a càrrec d’una gestió política vergonyant: el deute creixia mentre ‘exterminava tot el que de noble hi havia en la idea original de la creació de la primera televisió pública valenciana. Molta gent va acabar deixant de costat Canal 9, per inútil, per parcial, per grollera; sempre, però, quedava l’esperança que allò que s’havia pervertit des de la gestió política es poguera revertir amb un nou model centrat en els objectius fundacionals de RTVV. Però el PP no anava a permetre que això passara.
El 9 de febrer de 2013, amb un forat econòmic brutal i uns índex d’audiència ínfims del 4%, el Consell va culminar un expedient de regulació de l’ocupació que va afectar a 1.183 treballadors i treballadores de RTVV. Un procés vergonyant, on es van respectar llocs de treball de directius situats a dit i es van rescindir contractes de professionals amb anys d’experiència i amb places tretes per oposició. Semblava que Canal 9 quedava ferida de mort, però al PP encara li quedava un colp més: en conéixer-se la sentència del TSJCV que anul·lava l’ERO i obligava a readmetre als treballadors i les treballadores acomiadats, el Consell presidit per Alberto Fabra va decidir tancar RTVV, deixant als valencians i les valencianes sense aquest servei públic que tant va costar d’obtindre i en el que tans recursos públics s’han invertit. D’aquesta manera, la gestió econòmica nefasta, la corrupció, la parcialitat vergonyant i el menyspreu per un ens públic de tots i totes l’acaben pagant els treballadors i les treballadores de RTTV i, sobretot, la ciutadania valenciana. L’única televisió pública en valencià feta al País Valencià tanca, i d’aquesta vergonya històrica hauran de respondre els responsables polítics.
En atenció a aquestes consideracions, i a proposta del Grup Municipal del Compromís per Castelló, el Ple de l’Ajuntament de Castelló acorda:
1)Manifestar el rebuig absolut de la corporació a la decisió del Consell de tancar RTVV.
2)Exigir responsabilitats polítiques al Consell per la nefasta gestió econòmica, les corrupteles i la parcialitat que han conduït a aquest servei públic a la situació de tancament actual.
3)Donar ple suport als treballadors i les treballadores de RTVV.