D’ací poc es constituirà el Consell d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes per a aquesta legislatura. Són moltes les associacions i entitats que en formaran part. Aquest Consell es va materialitzar a proposta de Compromís en la darrera legislatura, proposta aprovada per unanimitat en el plenari. Posteriorment, també vam proposar i va ser acceptat per unanimitat que hi haguera representació del món de la festa. Tot i que fa més d’un any el PP no va trobar manera d’aconseguir-ho. En aquesta ocasió serà la primera que el Patronat de Festes nomenarà una persona que el represente al Consell. El món de la festa, per fi, tindrà un lloc reservat als espais municipals que treballen per la igualtat efectiva entre homes i dones.
Què pot fer una persona representant de les festes en un fòrum d’igualtat? La intenció és que siga una corretja de transmissió entre una realitat concreta, la del paper de les dones en les festes i un òrgan que vetlla pel compliment i l’aplicació dels valors i principis de la igualtat, als que el món de la festa no pot ser alié. Molts són els temes a abordar per fer aplegar la igualtat al món de la festa. I el nou govern ja està treballant. Es revisaran textos i materials que s’utilitzen en els àmbits festers, per vetllar per l’eliminació d’estereotips sexistes o discriminatoris. Per tal que tot fóra més fàcil també hem proposat que hi haja formació en igualtat per a totes les entitats i persones que treballen en el món de la Festa, com ja es fa en tots els departaments municipals. Volem promoure el reconeixement de les dones al llarg de la festa i fomentar les activitats culturals amb llenguatge i imatges d’igualtat, en tots els sentits (ni sexistes, ni androcèntrics).
Considerar que no s’ha de mesclar política i festes quan parlem d’igualtat és molt perillós i defineix a qui ho pensa. Pot ser per això, hi ha coses que no evolucionen. I no evolucionar crea malestar i allunya persones de la realitat festera. Queda molt a fer pel que fa a reconéixer el paper de les dones en el món de la festa. Totes les dones de les comissions gaiateres són treballadores com els que més i més que molts. Per això molesta que sovint sembla que només se’ls reconega un paper “florero”. El llenguatge que s’utilitza per destacar el paper de la dona no ajuda a fer visible la feinada gaiatera.
Tot i que cada ens fester programa i decideix com vol celebrar les festes, com a regidora d’igualtat m’agradaria que a les festes s’oferisca una programació equilibrada amb perspectiva de gènere. Que es promogueren actes que facen visible l’aportació de les dones en el món de la cultura. Que s’oferira un nombre equilibrat d’espectacles creats o protagonitzats per homes i dones. Seguir programant actuacions on les dones tenen papers de comparsa mentre l’home les degrada parlant del seu cos per fer gràcia no em sembla propi del 2016. Haurien de quedar lluny els espectacles de “varietés” on les dones ixen per ensenyar carn, on hi ha homes que presumeixen de “mariquites” i els acudits són sexistes o que fan burla de la discapacitat. Una programació de festes, per més privada que siga no hauria de donar cobertura a actuacions denigrants cap a les dones, les opcions sexuals i la discapacitat.
Recentment, davant de la proclamació de les representants festeres, en una foto amb l’alcaldessa Amparo Marco i la regidora Carme Oliver, la major part dels comentaris anaven adreçats a lloar la bellesa de les tres. La gent està acostumada a destacar la bellesa de les representants festeres. En quantes entrevistes que li faran s’anirà més enllà de preguntar què van sentir quan van saber que eren les elegides? Quantes li faran com a segona gran pregunta quin és el seu acte preferit de la setmana festera?
A banda de les desfilades, salutacions amb la mà, hores d’escenari en total silenci i somriure, coreografia de moviments estereotipats… cal destacar la realitat que no es veu i no es destaca és que darrere de cada desfilada o exposició pública hi ha hores de “matadero” fent gaiata, de cau fester, de posar i llevar cadires o discutir que va al llibret. Tot i que no veiem moltes dones en càrrecs d’importància, en realitat tots els llocs de la festa ho són, d’importants. Que les dones treballen per la festa està fora de tot dubte. I que cal visibilitzar-ho, també. No ens podem quedar en què hi ha xiques perquè fan bonic. He sentit molts discursos de lloa a les dones festeres. I en ben poques ocasions he escoltat que estudia la xica, ni si treballa, ni si fa màsters o li agrada un gènere literari determinat. Quants de vosaltres sabíeu que la reina d’aquest any estudia Comunicació Visual? S’ha contat al mateix nivell que es podria dir que té un gos. Que no ens importe res més a part de la bellesa, elegància i el fet de saber estar ajuda a què no avancem.