Les comarques de Castelló són, segons dos indicadors importantíssims, les que gaudeixen d’una millor qualitat educativa de tot el País Valencià. Aquesta afirmació podria paréixer agosarada, però està basada en fets comprovables: són les comarques amb una ràtio mitjana més baixa d’alumnes per aula (22,2 enfront dels 22,7 de València i els 22,9 d’Alacant) i les que tenen un millor nivell plurilingüe.

Com justifiquem aquesta segona afirmació? Els programes actuals que més s’acosten al domini de les tres llengües necessàries en el nostre sistema educatiu, l’anglés, el valencià i el castellà, són les anomenades línies en valencià. A les comarques de Castelló, el 74% dels centres sostinguts amb fons públics ofereixen línia en valencià, el percentatge més gran del conjunt del territori valencià (55% València, 34% Alacant). És a dir, Castelló està més a prop del plurilingüisme que València i Alacant.

Ara bé, és això suficient? Per descomptat, no. En l’àmbit educatiu, social i també polític hi ha una diagnosi compartida: l’educació valenciana ha de millorar l’aprenentatge de llengües. Avui dia, el coneixement de l’anglés és insuficient, i el del valencià, sobretot en l’alumnat que ha cursat els estudis majoritàriament en castellà, també. I encara cal dir més: la societat valenciana en el seu conjunt ha de ser més plurilingüe per ser més moderna, oberta i universal. En un entorn multilingüe com és el nostre, amb dues llengües oficials, costa d’entendre com encara estem lluny dels estàndards europeus de coneixement de llengües.

Com a poders públics hem de revertir aquesta situació. Per això, des de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport proposem un nou Decret de Plurilingüisme, per impulsar decididament el coneixement de llengües a l’ensenyament, i fer-lo des d’una base radicalment pedagògica, sense ocurrències i partint de la realitat actual dels centres i del seu context lingüístic. Perquè no és igual Morella que el Grau de Castelló, com és evident. La nova normativa planteja un camí cap al plurilingüisme real i efectiu.

Per això es proposa un Programa Plurilingüe Dinàmic, perquè s’adapta a la realitat i avança cap a l’objectiu final. S’estructura en diferents nivells de concreció per donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat, vinga d’on vinga, sense imposicions, des del punt inicial de cada centre i apostant clarament per l’acompanyament cap a nivells que assolisquen l’objectiu principal: que tots els xiquets i xiquetes dominen l’anglés, el valencià i el castellà. Aquest programa acreditarà el coneixement de llengües de l’alumnat dels nivells més avançats: la Conselleria atorgarà títols d’idiomes sense necessitat d’un examen extra, es podrà tindre el certificat una vegada acabada l’escolaritat.

A més a més, volem donar solució a un dels reptes més importants de l’aprenentatge de llengües i que tots hem viscut en primera persona: cal aprendre a parlar i poder comunicar-nos més enllà de la teoria. És per això que el decret proposa la creació d’un espai específic setmanal de comunicació oral.

Una proposta d’aquest tipus anirà acompanyada d’una aposta potent de formació del professorat en llengües d’acord amb els objectius, per capgirar la situació actual que tot i els esforços del professorat fa que només un 2,7% estiga acreditat en anglés.

També s’ha inclòs una mirada social: cal anar més enllà de l’aula. Per exemple, la nova ràdio i televisió públiques valencianes han de jugar un paper important en la presència de llengües en la societat. Per això explicitem al nou decret que es puga emetre en versions originals, tan subtitulades com no, i que l’anglés i el valencià siguen habituals als nostres mitjans.

En resum, aquest és un programa que no obliga a ningú a fer res que no s’estiga fent en l’actualitat, però que incentiva i facilita que totes i tots progressem dels nivells bàsics fins a l’avançat, els quals garanteixen el domini de les tres llengües, i que aposta per l’extensió del plurilingüisme en l’àmbit social.

Per acabar, cal remarcar la base pedagògica i acadèmica de la nostra proposta. L’arrel teòrica està elaborada per les Unitats per l’Educació Multilingüe de les universitats de Castelló, València i Alacant, formades per persones de gran prestigi. Aquesta ha sigut la base sobre la qual el conjunt del sector educatiu ha aportat elements que, finalment, la Conselleria ha tingut en compte per elaborar una proposta que s’adapte a la realitat dels centres. Aquesta base pedagògica denota la ferma voluntat d’encarar la problemàtica des del rigor i la seriositat. Rigor i seriositat que ens agradaria que es traslladara al debat públic sobre aquest tema tan rellevant per al present i futur de l’alumnat de les comarques de Castelló i del conjunt del territori valencià.