Compromís participa a les XIII Jornades Republicanes

La darrera setmana posàvem fi a les XIII Jornades Republicanes. Des de Compromís vàrem participar amb dues activitats, una xarrada amb el títol “L’educació en la II república”, amb el professor Sánchez Cervelló i un homenatge a les víctimes al cementeri de Castelló.
Us passem el manifest que va llegir la nostra companya Ali Brancal al cementeri:
COMPROMÍS AMB LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CASTELLÓ
En primer lloc cal afirmar que el règim franquista que s’implantà a Castelló aquell 15 juny de 1938, i posteriorment arreu del País Valencià, practicà una repressió sistemàtica, metòdica, implacable, assassina, indiscriminada; però també persistent en el temps.
No podem oblidar que Franco pel que fa a la repressió política i a la repressió cultural la seues van ser molt més pitjor que la feixista d’Itàlia i la del nazisme d’Alemanya; perquè la finalitat que perseguia el franquisme amb esta repressió era imposar per la força un règim dictatorial feixista. Dit altrament, la seua repressió va ser consubstancial amb el règim imposat, perquè necessitava consolidar-se per la força de les armes; atès que mai no havia guanyat cap elecció democràtica.
Dit altrament, el que es perseguia era eliminar o anular políticament els republicans vençuts, perquè es volia evitar que mai més hi fora possible un règim com el de la Segona República. És per això que nosaltres volem retre un homenatge i dignificar els vençuts i les vençudes. Nosaltres ho volem fer, perquè són persones i representen la democràcia i els valors republicans de la igualtat, la fraternitat, la llibertat i l’antifeixisme.
. Esta repressió feixista, en conjunt, va tenir moltes vessants: l’exili, la presó, les depuracions, les multes, la pèrdua de béns, la humiliació, l’exclusió social, etc.; tanmateix, hui no podem oblidar aquella que va ser encara més colpidora, la de les víctimes mortals, la dels afusellats després de la paròdia d’un juí sumaríssim.
Cal recordar que molts dissabtes i fins a juny de 1944, a la matinada, -altres vegades a les 11 del matí tot cercant l’escarment de la població- eren afusellats al voltant d’uns 30 republicans vençuts al riu Sec, davant del cementeri.
Els primers afusellats van tenir lloc l’11 de juliol de 1938, només 26 dies després de la conquista franquista de la capital de la Plana, amb un total de 20 afusellats i quatre execucions mitjançant el garrot vil. Aquests primers afusellats, la gran majoria corresponien a militars i soldats de la Brigada Mixta republicana 107, perquè esta unitat militar, formada per soldat d’esquerres, havia realitzat la defensa heroica contra el feixisme de les comarques de Castelló, i d’una manera especial de la ciutat de Nules. Eren presoners perquè alguns dels seus membres foren copats en una zona entre Borriana i el riu Millars. Tot i que foren afusellats el dia 11 de juliol de 1038, van ser jutjats en consell de guerra el dia 4 de juliol de 1938.
No podem oblidar que van ser afusellat o executats 1305 persones que eren veïns o veïnes de les comarques de Castelló. La repressió franquista, doncs, ací fou especialment brutal com a conseqüència de la gran resistència que va presentar el poble castellonenca a les tropes del general franquista Aranda; fins al punt que si la mitjana del País Valencià era de 2’34 per cada mil habitants, la mitjana d’afusellats a Castelló i els seus pobles gairebé la duplica, és a dir, va ser de 4’13 per cada mil habitants. D’aquests assassinats uns 962 foren soterrades al cementeri de Castelló; però 529 ho foren en esta fosa comuna on estem també anomenat ‹‹cementeri civil›› i 358 a les fosses del cementeri gran o catòlic
Gairebé tots els intel•lectuals que havien fet de la Segona República L’Etapa Daurada de la cultura castellonenca hagueren d’exiliar-se com ara: Gaietà Huguet i Segarra, Diego Perona, El metge Miguel Peña, Vicente Sos Baynat, José Royo Gómez, etc.
Altrament, entre els primers afusellats de 1938 i 1939 trobem a Castelló destacats noms de la vida local i provincial i també dels àmbits de la comunicació, la cultura i el sindicalisme castellonenc, la qual cosa corrobora la recerca franquista de l’extermini dels republicans que havien ocupat algun càrrec en la República.
Sense ànims d’excloure a ningú, perquè tots eren víctimes de les seues idees i dels valors que representaven, cal citar algunes persones de Castelló que demostra que Franco amb el seu assassinat perseguia desmantellar els aparells de l’Estat republicà. Foren afusellats per les seues idees republicanes d’esquerres:
• Cesar Zapico de la Mota, membre de la UGT i del Partit Comunista, col•laborador del periòdic Generació Roja.
• Rodríguez Pérez, més conegut com Rodríguez de Murviedro, vocal del Comitè del Front Popular i redactor en cap de l’Heraldo de Castellón.
• Vicent Petit, secretari local de la CNT, branca de la metal•lúrgia.
• José Baldayo Balaguer, President de l’Audiència Provincial, del Tribunal Popular i vocal del Consell Provincial.
• Jaime Albiol Melià, membre del comitè provincial d’Unión Republicana, regidor de l’Ajuntament de Castelló.
• Tomás Albiol Tárrega, Delegat d’Abastos i membre del Front Popular.
• Rafael Andreu Garcia: President de les Joventuts d’Esquerra Republicana (IR) de Castelló.
• Manuel Gimeno Segarra, representava al PSOE en el Comitè Antifeixista de Castelló, Delegat de Governació i Vicepresident de la Junta d’Obres del Port, afusellat el 28/6/40.
A més a més, cal recordar que tots els vençuts republicans no executats, quan sortiren de la presó, en les seves localitats d’origen, se’ls convertia en uns marginats, marcats socialment, eren víctimes, doncs, de l’anomenat exili intern.
A tots i a totes, també els anònims i les anònimes, hui els hi volem dignificar i dir-los que estaran sempre presents en la nostra memòria i que seguirem la seua lluita per millorar la democràcia. Que tots els militants i simpatitzant de Compromís lluitarem per fer un món millor, més just, més valencià, més igualitari. Altrament farem tot el possible perquè mai més siguen possibles règims feixistes totalitaris que han segut la causa principal de la seua mort.
Visca la República…!!!! El País Valencià demà serà republicà….!!!
Castelló a 22 d’abril del 2017

Arxivat en: Temes municipals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *