El coordinador de la sectorial d’urbanisme de Compromís per Castelló, Enric Climent, ha explicat que proposen que els cataloguen i assenyalen els refugis de la guerra, i que es pose en marxa, en un d’ells, un museu per tal que la ciutadania puga conéixer la seua pròpia història.
El coordinador de la sectorial d’urbanisme de Compromís, ha anunciat avui que “considerem que, ara que estem mirant d’establir les bases del nou PGOU de Castelló, i entre totes les qüestions que han de tindre en compte, hi ha una en la qual cal incidir, com és la dels refugis de la guerra”.
Aquests refugis, que la ciutadania de Castelló va construir per a arrecerar-se dels bombardejos als que la ciutat va ser sotmesa durant la guerra de 1936, són un document viu de la voluntat d’un poble per a defensar-se dels terribles danys d’una guerra que mai no s’hauria d’haver produït.
Segons Enric Climent, “no hi ha guerra ni bona ni justificada, i aquesta no va ser una excepció; només va portar misèria i desesperació, fam i morts, més d’un milió. Soldats i civils, dones i xiquets van morir pels bombardejos que, en molts casos, van servir d’assaig i entrenament per a la II Guerra Mundial. Per tot açò, entenem que aquella guerra no pot i ha de ser oblidada, per evitar que torne a produir-se res paregut”.
Així, la sectorial de Compromís proposa que en el nou PGOU es tinguen en compte tots els refugis que han sobreviscut, que es cataloguen i enumeren, que es registren, i que així figuren ressenyats i ubicats en els plànols del PGOU, de manera que tota la ciutadania de Castelló, fills i néts d’aquelles persones que els van construir i que van patir la guerra, puguen tindre consciència del que va passar.
Finalment, Enric Climent ha afegit que “aquesta proposta no naix amb esperit partidista, sinó amb esperit de fraternitat i orgull d’un poble que en el seu moment va reaccionar amb solidaritat i decisió davant d’una circumstància terrible. Per això entenem que en un dels refugis, en aquell que millors condicions reunisca, s’habilite un museu amb fotografies i els objectes de l’època en que es van construir, de manera que les vivències d’aquell moment no s’obliden, ja que van formar part de la nostra història comuna”.