Com l’espai és limitat, no podem reflectir com cal tot el que fa la nostra gent a al Congrés i Senat (disculpes!). Així que aprofitem el cap de setmana per comentar algunes de les activitats que s’havien quedat fora.
CONGRÉS] Tot i que encara s’està amb les negociacions variades, on Compromís té un ressò mediàtic important, i amb el rodatge de la legislatura, Compromís i Podem van registrar ‘Proposicions No de Llei’ en les què demanaven, com a mostra d’igualtat, el treure del nom del Congrés l’afegitó ‘dels diputats’. Com explicava Marta Sorlí, “no tenim ajuntaments dels regidors ni Senat dels senadors, així que no tenim per què tenir un Congrés dels diputats que, a més, exclou no només a les dones diputades, sinó també a les que representen”.
Celia Villalobos (PP?), amb la seua obscena naturalitat, donava l’habitual cante al comentar – entre rialles – que “em sembla una ximpleria” ja que el Congrés dels Diputats “es diu així des de fa segles”. Ximpleria i segles!
Però Joan Tardà (ERC) qualificava “d’un gran encert” la idea: “sembla mentida que abans ningú hagués caigut en això”. A Aitor Esteban (PNB), “no li semblava malament” i creia que no passaria “res” per canviar el nom del Congrés. I Mariam Beitialarrangoitia (Bildu) valorava “important” qualsevol pas que es done en favor de la igualtat perquè encara queda “molt de superar”.
La proposició no de llei de Podem reclamava també l’elaboració d’un manual d’estil a la institució. “És prioritari que des d’on emanen les lleis que ens regeixen es comence a utilitzar un llenguatge inclusiu”, va explicar Rosana Pastor.
SENAT] Desbloquejar les eleccions en el camp Compromís va presentar una pregunta al govern central perquè explique en quina situació es troba el Reglament de Desenvolupament de la Llei d’Eleccions en el Camp. Compromís recorda que el Consell de Ministres va aprovar la Llei 12/2014, de 9 de juliol, per la qual es regula el procediment per a la determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries i es crea el Consell Agrari.
Segons Carles Mulet, “la idea és bona i potent, però passen els anys i la consulta o eleccions en el camp espanyol segueixen sense celebrar-se, tenim l’instrument però no la decisió política, per açò volem saber per què es bloqueja la seua aplicació”.
Refugiats a l’espera Dolors Pérez demanava al govern central saber els motius pels quals el govern d’Espanya no dóna autorització a la Generalitat Valenciana perquè el vaixell preparat per portar refugiats sirians siga una realitat.
El govern valencià, davant l’èxode produït per una situació de guerra civil ha intentat, per activa i per passiva, donar solució a certa quantitat de persones refugiades perquè vinguen al País Valencià. A tal efecte estan preparats habitatges, cobertura sanitària i espais educatius per a la seua integració en la nostra societat. “Per què el govern d’Espanya no dóna autorització a la Generalitat Valenciana perquè el vaixell preparat per portar refugiats sirians siga una realitat?”, pregunta Compromís.
Acabar amb el caòtic finançament del Hospital Provincial Compromís va registrar una moció en la qual es demana que es permeta que siguen les administracions autonòmiques qui gestionen els Fons de Compensació Interterritorial del Ministeri de Hisenda i Administracions Públiques, pel que respecta a les aportacions que es fan als consorcis hospitalaris i evitar així “el caos actual que es genera a l’Hospital Provincial de Castelló”.
Mulet va presentar esta iniciativa junt a un plec de preguntes i altres mocions on es demana acabar amb l’actual model anòmal de l’hospital, que no es troba a la xarxa pública sanitària com la resta i acumula, des de fa anys, seriosos problemes de finançament ja que ha de sufragar amb els seus pressupostos els medicaments, entre altres problemes. Compromís demana la transició cap a un model idèntic amb la resta d’hospitals públics, però en ser limitades les competències en esta matèria per l’administració central, s’ha demanat el canvi normatiu per evitar l’actual sistema en el qual la Diputació és qui gestiona els fons ministerials. “Hem vist com les diputacions, i en especial la de Castelló, és un pou sense fons de corrupció, clientelisme, mala praxis i caos organitzatiu i, que siga una entitat sense competències en sanitat qui gestione fons econòmics per a la sanitat, genera disfuncions com les que ens té acostumats. Per això volem avançar cap a l’optimització del recursos públics, i esta proposta va en eixe sentit”, explica Mulet.
La necessitat d’avançar en el vial A68 Carles Mulet ha presentat un bloc d’iniciatives parlamentàries des del Senat amb el que demana al futur Govern (que és a qui la Taula del Senat remetrà les iniciatives) que explique els motius dels incompliments, l’estat d’execució, les previsions i compromisos de l’administració central amb la N-232 i la seua posterior conversió en A-68.
Mulet que ja va presentar esmenes als pressupostos generals de l’Estat de 2016 reivindicant majors compromisos econòmics, va mantenir una reunió el passat mes d’octubre amb els responsables del Ministeri de Foment a la demarcació valenciana per abordar la situació d’aquest vial.
Mulet ha recordat que “des de 1994 bona part del tram que discorre en territori aragonès es troba paralitzat, amb actuacions puntuals i limitades. Les consignacions pressupostàries per als trams en el terme municipal de Morella per al 2016 són insuficients i purament testimonials i, fora d’ell, no hi ha cap previsió per avançar a la resta del territori valencià per aconseguir transformar aquest vial en l’esperada A68, cosa que suposaria grans beneficis en el desenvolupament d’aquestes zones i per l’arribada del turisme “.