Ara ja tenim les dades definitives una volta finalitzat el període d’al·legacions. I els fets i el procediment utilitzats deixen en evidència la nefasta gestió del PP en matèria educativa, que ara intenten dissimular manipulant i crispant amb un tema fonamental com és l’educació.
Amb l’arranjament per al curs 2017-8, entre altres mesures, estem garantint que els xiquets i les xiquetes de la concertada no estiguen amuntegats en les aules com consentia el Partit Popular. Hi havia aules amb ràtios màximes de 22 alumnes i al aula hi havien 27 o 28 xiquets i xiquetes cada dia. Si tant defensen la concertada perquè ho permetien? On estaven els que ara es manifesten en defensa de la concertada quan això passava?
Amb aquest govern això no passarà. Nosaltres mirem pel benestar dels xiquets i xiquetes i la qualitat educativa a tots els centres sostinguts amb fons públics, per això baixem ràtios i augmentem professorat. El PP mirava pels titulars dels centres i per això està crispant l’opinió pública. L’educació mai serà un negoci mentre Compromís estiga a la Conselleria d’Educació.
El procés per elaborar l’arranjament escolar consta de tres fases. La primera fou l’estudi per part de la conselleria del mapa escolar atenent les necessitats d’escolarització de cada municipi. Enguany, per primera vegada, s’han explicitat els criteris objectius i transparents que s’han seguit: garantir a les famílies la qualitat educativa, atendre les necessitats reals d’escolarització dels municipis, complir la llei i mantindre i millorar l’oferta en el cas dels Centres d’Atenció Educativa Singular (CAES) i els Col·legis Rurals Agrupats (CRAS).
Una vegada presentada la proposta de planificació a tots els centres sostinguts amb fons públics es va passar a una segona fase, el període d’al·legacions per part dels centres educatius que expliquen detalls sobre el seu cas per a fer una segona valoració.
Fins ara massa centres estaven acostumats a un ordeno y mando on el període d’al·legacions era un simple tràmit. Ara, i així ho demostren els fets i les dades, es proposa, s’al·lega i s’estudien de nou els casos en detall. Per això podem estar totes i tots ben satisfets en que tot el món ha estat escoltat i la Conselleria ha estudiat cas per cas totes les al·legacions. Ara el període d’al·legacions té sentit perquè actuem amb criteris objectius de qualitat educativa, atenció a l’alumnat i necessitats d’escolarització centre a centre, municipi a municipi. És un treball conjunt, no és una lluita entre administració i centres educatius com passava abans.
Ara som capaços d’explicar en cada cas perquè s’han acceptat o rebutjat les al·legacions de cada centre. Els criteris son clars i igual per a tots.
Resultats del període d’al·legacions
Gràcies a aquests criteris objectius s’han acceptat totes les al·legacions de centres concertats que compten amb més d’un 30% d’educació compensatòria. És a dir, amb alumnat que prové d’entorns o col·lectius vulnerables o perill d’exclusió social. Són centres amb una demanda que no arriba al mínim de ràtio exigida per unitat i per això, automàticament, en la proposta d’arranjament elaborada per la Conselleria en la primera fase no es podia proposar mantindre aquestes unitats en funcionament.
Durant el període d’al·legacions els centres que tenien a partir d’un 30% de compensatòria i no havien demanat ser CAES han al·legat i demostrat aquesta característica. Per tant, aquells centres educatius que no acomplien amb una demanda de ràtio mínima, però que han demostrat que tenen almenys un 30% d’educació compensatòria, estan justificats per a conservar unitats.
Casos concrets d’al·legacions acceptades i motius
En aquesta situació es trobaven centres com el CC Bisbe Pont de Vila-real que ha justificat tindre un 32% d’educació compensatòria. Amb l’estudi de les al·legacions presentades per centres educatius sostinguts amb fons públics s’ha estimat també l’aplicació de criteris i eficiència en tots els casos. Una solució que s’ha aplicat sempre en l’oferta a centres públics han estat les unitats mixtes d’alumnat de diferent curs en aquells casos on la demanda és baixa. Hem fet el mateix en el cas dels centres concertats. I per justificació de necessitats especifiques d’escolarització, també s’ha estimat ofertar unitats en centres com el CEIP Blasco Ibáñez de Castelló de la Plana o el CEIP Mediterráneo d’Orpesa.
Per primera vegada en molts anys l’arranjament és objectiu i respecta la legalitat. Cada centre pot saber per quin motiu compta o no amb noves unitats. En qualsevol cas, a cap xiquet ni xiqueta se’l traurà del seu centre com està dient el Partit Popular contínuament per enganyar i crispar. Les unitats sempre fan referència als primers cursos de les primeres etapes.
Les regles són clares i de sentit comú: es garanteixen les unitats concertades que compleixen una funció social, es garanteix la gratuïtat absoluta dels centres concertats, en igualtat de condicions que els públics, i s’atén cas per cas per estudiar les al·legacions.