La regidora d’Igualtat argumenta que “cal planificar una ciutat que pense en les característiques i problemàtiques de cadascú, que atenga a la diversitat de la ciutadania.”
L’Ajuntament de Castelló serà la primera ciutat d’Espanya a incorporar la perspectiva de gènere a l’hora de planificar l’urbanisme dels pròxims anys mitjançant el seu nou Pla General. La vicealcaldessa i regidora d’Igualtat, Ali Brancal, ha destacat que “amb el nou Pla General, Castelló tindrà per fi un planejament de la ciutat inclusiu, amb perspectiva de gènere, i per fer de Castelló una ciutat per a tots i també per a totes”.
Brancal ha expressat que “cal planificar una ciutat atenent a la diversitat, en la qual estan incloses les dones, però també els xiquets, ancians, immigrants o persones amb mobilitat reduïda”. “El que fa un urbanisme feminista és introduir una mirada inclusiva, és a dir, fer un anàlisi on reduir la desigualtat de forma que acabe benificiant tant a homes com a dones perquè se’ls ha tingut en compte des del principi i d’igual manera”, ha afegit.
La perspectiva de gènere en l’urbanisme pretén fer un gir a aquesta concepció de l’ús de la ciutat, entenent que també viuen un altre tipus d’homes, i també dones, xiquets i xiquetes, persones majors, immigrants o persones amb problemes de mobilitat i per això és necessari plantejar “una ciutat amable per a tots, que pense en les característiques i problemàtiques de cadascú i que atenga a la diversitat de la ciutadania”, tal com ha explicat la regidora d’Igualtat.
Així doncs, “aplicar la perspectiva de gènere implica pensar en totes les persones i en com afecten les decisions urbanístiques en les seues vides, encara que no se centra exclusivament en les dones, aquestes ixen beneficiades perquè quan es pensa en la diversitat de la ciutadania, elles també estan incloses”, ha expressat Brancal.
La gestió del temps personal i el col·lectiu ha de ser una variable fonamental a l’hora de pensar la ciutat. En aquesta línia, Brancal ha manifestat que “l’ús que es fa de les vies urbanes o el transport públic és desigual, sent utilitzat aquest segon majoritàriament per dones. Si pensem la ciutat incloent-les, cal incloure en les decisions sobre la ciutat aspectes com l’accés al treball, a la formació, l’accessibilitat urbana, llocs per a cotxets infantils, carrets de la compra o cadires de rodes”.