No necessitem més lleis, necessitem millors lleis i que s’apliquen. Fa quasi 11 anys es va aprovar la Llei Orgànica de Mesures Integrals contra la Violència de Gènere. I quasi 11 anys després podem dir que amb gaire èxit. En aquesta dècada i escaig van més de 1.000 assassinats masclistes, per no parlar de maltractaments, violacions, assetjaments … tan difícils de quantificar però innegables.
Un exemple menor: Pegar un parell de galtades a una ex-parella en públic pot eixir per 50 euros: no fa massa temps (llegir aquí) l’Audiència de Castelló va sentenciar que “el hecho de que el hombre diera una bofetada a su ex pareja no es patrimonio propio de la mentalidad machista”. Així que no havia violència de gènere.
Indica Lidia Falcón, advocada i feminista, que “el 55% de les denúncies s’arxiven al jutjat sense més tràmit. Del 45% a partir de les quals es tramita el procés conclouen en condemna el 70%, fet que suposa que s’absol al 30% dels acusats i únicament el 31% de les denúncies es penalitza, la majoria de les quals no excedeixen de dos anys de presó, perquè donada la benignitat dels jutges, en els processos de violència, als maltractadors se’ls compensa amb la substitució pels anomenats serveis en favor de la comunitat, que ningú sap en què consisteixen. En definitiva, una dona maltractada només té el 6% de possibilitats de veure el seu botxí a la presó”.
Aquesta llei protegeix només a les dones lligades amb l’agressor per un vincle sentimental. Mares, germanes, filles majors d’edat, cunyades, sogres … o prostitutes, queden fora d’aquesta llei que no es preocupa de les accions de familiars, amics, veïns, cap, companys de treball … o desconeguts.
A més, les víctimes han de provar que hi ha delicte quan, com en la legislació laboral, hauria de ser possible la inversió de la càrrega de la prova. I en conseqüència, quan les víctimes han de fugir de sa casa, de vegades amb nens que han de deixar d’assistir a l’escola, perdre els seus amics i objectes estimats, per refugiar-se en una Casa d’Acollida… el maltractador, amenaçant la seva dona diàriament, i fins i tot amb la possibilitat de que intentarà l’assassinat, segueix en llibertat, gaudint de l’habitatge familiar, assistint al seu treball i sent respectat per la comunitat. La víctima passa a un règim de privació de llibertat, i el botxí viu ben tranquil sense cap amenaça.
A més de la llei integral contra la violència de gènere s’han posat en marxa nombroses lleis de país, s’ha ratificat el Conveni d’Istambul (BOE del 6 de juny de 2014). Però són lleis que s’incompleixen substancialment.