Fa pocs dies, l’Ajuntament aprovà una Declaració Institucional contra les violències masclistes. Havien passat poc més de tres mesos del nou govern municipal però aquest és un territori on cal implicar-se a fons. De fet, quan Ali Brancal portava tot just uns dies com a regidora d’Igualtat ja va haver de qüestionar una imatge concreta de publicitat d’un club de futbol.
Aquest posicionament va ser quasi més comentat que la pròpia imatge. D’entrada, va rebre un gran suport social. Però alguns, tot i que admetien el masclisme de l’anunci, qüestionaven l’exageració de que una regidora opinara públicament en contra, ja que semblava suficient una gestió privada de l’assumpte micromasclista. Però si la imatge era ben pública a les tanques del carrer, no podia ser-ho la resposta? Què havia de fer una militant de Compromís i responsable municipal d’Igualtat… demanar empara al TC?
Quede clar: les xifres de les violències masclistes no escandalitzen suficientment. No falten declaracions, algunes amb certa teatralitat, altres realment sentides, però quasi totes amb molt poca priorització real. I ni els grans partits que han dominat històricament Las Cortes, ni el PP que dominava aquí feren l’esforç definitiu.
Tampoc els nous moviments socials que han guanyat protagonisme (plataformes contra els desnonaments, Indignats, 15-M, les marees… ) tenen el problema com una prioritat real. Però per Compromís és un punt bàsic del nostre projecte social i polític. Per això donem suport a la manifestació d’avui i volem guanyar diputats i diputades que empenyen en el futur Congrés per canviar les coses.
Compromís ha treballat perquè l’Ajuntament acorde:
1. Col∙locar del 7 de novembre fins el 25 de novembre de 2015 a la façana de l’edifici nou de l’Ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘Contra les Violències Masclistes’ i promoure la participació ciutadana en la marxa del proper 7 de novembre a Madrid junt a milers de persones de tot l’estat convocades pel Moviment Feminista.
2. Fer-ho igualment cada any el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència contra les Dones.
3. Que l’òrgan municipal corresponent reclame al govern del país la delegació de les competències necessàries i la transferència pressupostària corresponents per a que l’Ajuntament sostinga tots els dies de l’any, tots els anys, els recursos personals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció i l’atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de la violència masclista, en compliment de l’art. 19 de la Llei Orgànica 1/2004, i treballar per aconseguir un sistema estable de finançament estatal, autonòmica i local a llarg termini.
4. Atenció estable i de qualitat, en condicions d’accessibilitat, confidencialitat, protecció i anonimat, que tinga la rehabilitació, avaluació i seguiment.
5. Contribuir a la elaboració d’un programa de promoció de la igualtat i la sensibilització contra la violència de gènere en tots els centres educatius, col∙laborant amb la comunitat educativa, que tractaren preferentment la prevenció, educació en valors, ferramentes de detecció,…
6. Sensibilització contra el sexisme en l’activitat cultural, organització de festes, de seguretat i convivència, així com totes les actuacions i serveis de competència municipal.