Vicent Marzà ha acompanyat a Ximo Puig, Mónica Oltra i l’alcalde Joan Ribó a visitar els estands institucionals i alguns dels tallers educatius. “La Primavera Educativa és la mostra de l’intercanvi d’experiències educatives excel·lents que es produeixen al llarg de les nostres comarques des de fa tants i tants anys i que no havien estat reconegudes i potenciades fins ara. És un punt de trobada de docents, experts en diferents temàtiques, la mostra d’experiències de centres de tots els nivells educatius, d’entitats vinculades a l’educació i de famílies vingudes de molts racons del país per a intercaviar punts de vista sobre l’educació, aprendre els uns dels altres i, alhora, gaudir i passar un cap de setmana d’oci educatiu, cultural i esportiu a la ciutat de València”, ha explicat Marzà.
Uns 80.000 valencianes i valencians de tots els racons del territori participaven a la #PrimaveraEducativa que aquest cap de setmana ha omplert els 8 km de l’antic llit del Túria de València amb una oferta educativa de vora 1.500 activitats. 15 espais adjacents al riu acollien els congressos, exposicions, mostres educatives i espectacles i l’espai del riu comptava amb més de 200 carpes, 2 grans escenaris i vora 1.000 voluntaris.
Hi participaven més de 500 centres educatius sostinguts amb fons públics, així com 7 universitats valencianes. Més de 250 autobusos, 100 d’ells de les comarques d’Alacant, 44 de les de Castelló i 120 de les de València aportaven participants actius.
L’Arbre de Llengües i la diversitat lingüística
Més de mil alumnes i ciutadans han elaborat les flors que poblen les branques de l’Arbre de les Llengües, una escultura col·laborativa de l’artista Monique Bastiaans creada amb fanals reciclats donats per l’Ajuntament de València i que vol erigir-se al Centre del Carme com un gran símbol de la concòrdia i del respecte a la diversitat lingüística. La presentació estava acompanyada per un concert de commemoració de l’Any Llull, a càrrec de la Capella de Ministrers.
A més de la Fira de les Llengües, dedicada als professionals de l’aprenentatge lingüístic, i dels espais #EspaiVersos i #EspaiFicció, dedicats a la poesia i al cinema, el principal acte presidit per l’Arbre de les Llengües al Centre del Carme era el congrés “L’aposta pel multilingüisme, 15 anys del Marc Europeu Comú de Referència i el Portfolio Europeu de les Llengües” amb el doble objectiu de reivindicar els avantatges d’una societat multilingüe i analitzar l’evolució dels plantejaments comunicatius de l’aprenentatge de llengües que van establir aquestos documents.
En aquest context el conseller Marzà ha remarcat “la gran riquesa de la diversitat lingüística i la necessitat de normalitzar eixa riquesa que suma i que és una eina d’integració social a qualsevol part del món, també al nostre país”.
En el marc del congrés també se ha celebrat el I Seminari de Direccions Generals de Política Lingüística, que acull els representants en aquesta àrea dels diferents territoris amb llengua pròpia. L’objectiu del seminari era establir una primera presa de contacte entre els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia per a identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció de totes les llengües de l’Estat.
Premi Sambori de literatura des d’Infantil fins a l’etapa universitària passant per les Escoles d’Adults
El Premi arriba enguany a la 18a edició i és el concurs literari amb més participació d’Europa. Hi participa alumnat des d’Infantil fins a Batxillerat, passant per universitaris i Escoles d’Adults de tot el territori valencià. Cada any s’hi presenten més de 80.000 treballs, que tenen premis comarcals dels quals es fa una final de país.
S’han lliurat els Sambori de país al Palau de les Arts, en el context de la Primavera. A aquestos guardons, organitzats per l’entitat cívica Escola Valenciana, i Vicent Marzà ha agraït “la gran tasca educativa que suposa el Premi Sambori, pel seu foment de la creativitats literària de l’alumnat. És un motiu de felicitació que el Sambori complisca els seus 18 anys entrant per la porta gran del Palau de les Arts. Em fa molt feliç vore com el Palau s’obri a totes les arts, també les arts que fan els xiquets i xiquetes, l’alumnat del nostre país i li tornem a donar nou sentit perquè vosaltres, sou també el futur de les arts valencianes. Sou els escriptors del futur i sou també els lectors del present”.
Jornada “Ciutat i Educació”
“Ciutat i Educació” tenia lloc al Jardí Botànic amb la celebració de la taula redona “Mirades educatives des dels municipis”, en la qual quatre alcaldes i alcaldesses compartiran mirades i experiències educatives de les seues localitats. Participaven Joan Ribó, alcalde de València; Raquel Tamarit, alcaldessa de Sueca; Ruben Alfaro, alcalde d’Elda i president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i Carmen Gil, alcaldessa de Castellnovo.
LA JORNADA D’AHIR
Des de primera hora de matí, l’antic llit del riu Túria es va omplir d’exposicions amb els treballs dels alumnes, estands amb tallers, música, teatre, dansa, congressos i tot tipus d’experiències relacionades amb l’ensenyament. Unes 1.500 iniciatives arribades des de tot el territori.
Un dels primers actes va ser el Congrés d’Educació Inclusiva on Vicent Marzà estava acompanyat del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miguel Soler, l’alcalde de València, Joan Ribó, i el rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco J. Mora.
Vicent Marzà va animar el conjunt del poble valencià “perquè passege pel riu i participe en les diferents programacions que tenim previstes d’educació, de cultura i d’esport. Hi ha molt d’afany per a compartir experiències al si de la comunitat educativa i, per això, volíem que València fóra un riu d’educació perquè la ciutadania poguera gaudir i conéixer tot el que es fa bé als nostres centres educatius”.
Vicent Marzà va agrair l’esforç i la col·laboració de l’Ajuntament de València en l’organització de la gran festa de l’educació valenciana. Joan Ribó s’ha mostrat satisfet de la col·laboració entre ambdós administracions i ha explicat que “és molt important per a nosaltres que València siga la capital de la renovació educativa i estem profundament contents de tot l’esforç que s’ha fet. Aquest acte posa València en el mapa, però no en el mapa de la corrupció, sinó en el mapa de la creativitat i en el mapa de la voluntat de renovar l’ensenyament”.
També es van celebrar actes d’obertura d’uns altres dos congressos, el dedicat als “Nous reptes per a la Formació Professional del segle XXI”, celebrat al Complex Esportiu-Cultural Petxina, i el Congrés CTEM “Cap a l’alfabetització científica, tecnològica i matemàtica en el segle XXI”, que acull l’IES Benlliure. El divendres ja havia començat el Congrés de la Federació d’Associacions de Directius de Centres Educatius Públics (FEDADI).
Al claustre renaixentista del Centre del Carme començava la Fira dels Idiomes, una mostra en què institucions i entitats vinculades a les llengües exposaven publicacions i altres materials de difusió i explicaran les activitats que realitzen per a fomentar la llengua i difondre els avantatges de la diversitat lingüística.
A la Beneficència també es celebrava “Ets la peça clau”, una instal·lació a partir de peces que contenen imatges i missatges que combaten la desigualtat entre homes i dones, així com una mostra de bones pràctiques de consells escolars municipals, seleccionades a partir de vídeos de 90 segons.
Són només alguns exemples de les activitats programades, que convivien amb els centenars de tallers, exposicions, actuacions, xarrades i col·loquis organitzats per centres educatius, associacions i entitats de tot el territori valencià.
Estrena mundial de l’òpera “m1s1m”, a càrrec de “Com sona l’ESO”
Un dels actes més destacats de la primera jornada fou l’estrena mundial de l’òpera en tres actes “m1s1m”, organitzada per “Com sona l’ESO”. “Com sona l’ESO” és el nom que rep una trobada anual d’alumnat i professorat de música d’instituts de Secundària que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música.
L’estrena fou a l’esplanada de la Ciutat de les Arts i les Ciències, on mil alumnes i professors interpretaren una òpera futurista ambientada l’any 2054 que gira al voltant de l’apagada d’un sistema operatiu ultraintel·ligent integrat en el cos dels humans i que controla les seues comunicacions i sentiments. Entre tots responien a la pregunta: què va passar amb M1S1M?