Malgrat tindre que afrontar molts (i importants) problemes, la Generalitat s’ha vist empesa a valorar també aquest. Ho fa per l’experiència de com les gasta el Ministerio de Fomento a l’hora de marginar connexions que no passen per Madrid, incrementat (en el nostre cas) per un no dissimulat menyspreu pels ciutadans que s’estimen el tren pels seus desplaçaments de proximitat i pel seu dret a que el servei tinga relació amb el que cobra.
La transferència de competències en rodalies ferroviàries necessitaria una inversió de 3.606 milions d’euros en infraestructures, altra 75 milions per la modernització del material mòbil i uns 63 milions anuals pel dèficit d’explotació. La reivindicació d’aquestes quantitats la motiva l’abandó dels 412 quilòmetres de línies existents i a la necessitat d’ampliar alguns dels trajectes per millorar el servei a la ciutadania i la seguretat de la infraestructura.
Una xarxa ampliada inclouria línies com la de Castelló-Vinaròs, Sant Vicent del Raspeig-Villena, la modernització de les línies Xàtiva-Alcoi, Cullera-Gandia, o la remodelació de Gandia-Dènia i Dènia-Alacant.
La petició de la Generalitat es justifica “per la mala gestió, el caos i la falta d’inversió en la xarxa de Rodalies” segons Carlos Domingo, director general de Obres Públiques Transport i Mobilitat, “és una competència que està prevista a l’Estatut, que han assumit altres comunitats autònomes i que nosaltres anem a sol·licitar”
Rodalies-València opera ara sobre una xarxa de 412 quilòmetres de línies. La C1 cobreix el trajecte entre València i Gandia; la C2, entre València i Moixent; la C-3, entre València (estació de Sant Isidre) i Utiel; la C4, entre València (estació de Sant Isidre) i Xirivella; la C5, entre València i Caudiel; i la C-6 entre València i Castelló de la Plana (d’una forma prou testimonial més que d’utilitat). Rodalies-Alacant explota els trams entre Alacant i Múrcia i entre Alacant i Sant Vicent del Raspeig. Rodalies-Castelló no existeix pas i només explota el desànim.