Garcia afirma que la majoria d’al·legacions “vénen de partits d’extrema dreta que volen utilitzar la nostra llengua per a dividir i crear conflicte”
El Regidor de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia, ha anunciat que en el ple del dia 29 de novembre, l’Acord del Grau donarà via lliure a la recuperació del topònim històric de Castelló de la Plana, aprovant l’últim tràmit que li correspon al consistori castellonenc. Després de la resposta a les al·legacions, de les quals es donarà compte en el ple, aquestes es traslladaran al Consell i serà aquest qui, després de consultar a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, prendrà la decisió final que portarà a la normalització del topònim i a poder recuperar el nom històric i original de Castelló de la Plana. García ha recordat que “amb aquest canvi, no solament complim amb la legalitat espanyola i autonòmica, sinó també amb les recomanacions internacionals”.
García ha explicat que tan sols s’han presentat 38 al·legacions, de les quals dues es van fer fora de termini. El regidor també ha declarat que “la gran majoria d’al·legacions han estat orquestrades pels partits d’extrema dreta, que volen usar la nostra llengua per a dividir i crear conflicte com una arma política i amb una clara irresponsabilitat. Són el Partit Popular, Ciudadanos i Vox els qui estan darrere de la major part de les al·legacions”.
Els arguments que hi ha darrere de les mateixes “ignoren el que és la llengua pròpia, continuen amb la fal·làcia de la divisió i el conflicte, no acaben d’explicar per què Comunitat Valenciana pot tenir com a únic topònim la forma valenciana i, no obstant açò, a Castelló açò representa un greuge i, sobretot, ignoren el valor del nostre patrimoni en la toponímia i l’onomàstica, ignoren la nostra història i també als nostres fills predilectes, els nostres cronistes i els nostres experts”, ha afegit Garcia.
L’edil ha valorat que “la ciutadania ha donat l’esquena a l’estratègia de confrontació dels partits d’extrema dreta. No s’ha cregut el discurs que es vaja a prohibir res. Els castellonencs i les castellonenques senten amb orgull la nostra llengua pròpia i la nostra història i no segueixen la deriva de la senyora Carrasco de crear conflictes amb fal·làcies divisòries sobre una cosa tan íntima com és la llengua, i sobretot, d’una cosa que hauria de ser objecte d’especial protecció, com mana la nostra Constitució”.