Enguany hem començat el curs amb una nova escola a Castelló, quan dic nova únicament faig referència al nom, aprovat per l’anterior equip de govern i pel Consell Escolar Municipal.
Es tracta de la segona escola en el Raval Universitari. Aquest és, sense dubte, el barri de Castelló amb més natalitat i fa temps que el CEIP Manel Garcia Grau, l’altre centre de la zona, es va quedar xicotet. Es va decidir llavors, obrir un de nou, a l’antic edifici del CUC per albergar als xiquets més xicotets del Raval, com una segona seu d’aquesta escola. El CUC ja s’havia utilitzat com a centre comodí quan una escola estava d’obres i s’havia d’ubicar temporalment als alumnes en algun lloc.
Normalment quan un municipi crea una escola autònoma, amb un equip directiu i AMPA propis, i a més, com és el cas, porta el nom d’un escriptor del poble, es fa algun acte, una inauguració, una petita celebració on es parla de qui va ser l’autor de tants llibres i contes, on la família i coneguts diuen algunes paraules i els xiquets i els mestres preparen alguna cosa… I el que haguera estat lògic, haguera estat fer aquest acte el dia abans de començar les classes o inclús, perquè no, el mateix dia per tal d’inaugurar el curs escolar.
Però en una reunió amb l’AMPA i la directiva vam decidir que NO. No anem a inaugurar el Vicent Marçà fins que no estiguera en unes condicions que considerem dignes per al correcte funcionament del dia a dia per xiquets i mestres.
I ara per ara estes condicions encara no ho són: no ho són perquè durant anys s’ha permés fer classes en aquell edifici en unes condicions molt dolentes, amb un soterrani ple de residus que hagueren pogut ser perillosos, ple d’humitats i sostres caient, un edifici pensat per a universitaris i on ara corren xiquets de 3 a 8 anys per un pati de vergonya.
Des del 13 de juliol, esta ha estat l’escola on, des de l’ajuntament, més ens hem bolcat; s’ha pintat tot l’interior, s’han reparat goteres i humitats, s’han delimitat i creat nous espais, s’ha potabilitzat l’aigua, s’ha condicionat el sistema elèctric, s’han revisat els banys… A més, a més, hem buidat el soterrani de centenars de mobles amuntonats, niu de puces i rates a més de centenars de quilograms de material combustible just sota de l’escola, i ben a prop de totes les calderes i maquinària que dóna servei a tota la zona de l’antiga universitat, l’EOI inclosa; no vull pensar que haguera pogut passar si alguna vegada tot aquell polvorí hagués calat foc. Per altra banda la Conselleria d’Educació ha equipat al centre amb el mobiliari que li correspon i ha ficat en funcionament l’ascensor per tal de donar servei a tota l’escola. L’interior de l’edifici per tant ha quedat molt bé, i a falta d’un gimnàs en millors condicions.
Però entenem que no és suficient, tot i que hem estat fent diverses actuacions en el pati, aquest no és altra cosa que una antiga vorera, i esta escola amb cada dia més i més alumnes no pot tindre un espai per a l’oci i per a l’educació física tan ridícul. Això de moment no ho podrem canviar, ho sabem, però amb una reunió amb el director territorial vam acordar que obriríem el pati de darrere i ubicaríem dues porteries, i dues cistelles de minibàsquet al davant, a més en la zona on estan els xiquets d’infantil col·locarem un parc amb jocs amb una dimensió de 120m2.
De moment no serà una escola com ens agradaria, però la dignificarem fins que trobem la solució. Estarem sempre al costat de tota la comunitat educativa, perquè gràcies al seu treball i a la seua predisposició, el CEIP Vicent Marçà i totes les escoles de Castelló recuperen la dignitat i el prestigi que, per altra banda mai han perdut, i això és, gràcies a mestres i AMPES com la del Vicent Marçà, lluitadors incansables.