per ENRIC NOMDEDÉU]
#XarxaLlibres és una idea fantàstica. Es tracta d’ampliar el concepte d’educació gratuïta i universal, introduint dins del pack, els llibres i material escolar. Des de “el extremo centro” i des d’alguns sectors de l’esquerra, s’ha criticat la mesura proposant criteris econòmics. És un error, crec, perquè el dret a l’educació és (o hauria de ser) universal. Per a tothom.
És en les beques i ajudes on efectivament cal tindre presents les condicions econòmiques, per tal de compensar allò que coneixem com diferències de bressol. En definitiva, que alleugerir a les famílies de la càrrega econòmica que significa l’educació sempre és una bona idea. Però és que a més a més, la mesura de creació de bancs públics de libres en els col·legis, té molt a veure també amb l’educació en valors. Cooperativisme. Compartit. L’incentiu per tal de tindre cura del material escolar (si no entregues els llibres en condicions, no cobraràs la segona part de l’ajuda). Resumint, un gran encert.
Ara bé, l’ordre dictada per Conselleria és un nyap. O si volen que siga més correcte, és profundament deficient. Des del punt de vista jurídic, no supera cap examen per generós que siga el professor. Ho demostren els informes que han fet els departaments jurídics, les secretaries generals i les intervencions d’un bon nombre d’ajuntaments valencians. La Conselleria ha dimitit de totes les seues responsabilitats adjudicant la gestió per la via directa, a les administracions locals. I ja s’hauran fixat que no em queixe tant de la necessitat d’aportar importants partides econòmiques, com de la gestió pura i dura.
Per a que ho entenguen bé, ho convertiré en magnituds. El registre municipal de Castelló dona entrada al voltant de 65.000 documents anuals. Amb este programa de llibres gratuïts, haurem de donar entrada al voltant de 20 o 22.000 documents, en només 10 dies. I cal fer-ho de forma manual, introduint les dades en una base informàtica creada per la Generalitat i que no hem tingut ocasió de testar. La casuística és d’una enorme complexitat. Les famílies han d’aportar tickets de la compra en la que no necessàriament tot seran llibres, i nosaltres haurem de diferenciar allò que és acceptable i el que no entra en el decret de Conselleria. Poden haver-hi pares separats que vulguen cobrar la meitat cadascú, famílies que no tenen compte corrent… Jo què sé! Mil coses diferents. I després, ve la segona part, caldrà que la intervenció municipal revise una per una les 20.000 factures (anualment en revisa unes 8.000) per tal de confirmar-ne la correcció i procedir al pagament.
Això, ja ho podran imaginar, obliga a un desplegament tècnic i de personal com mai abans s’havia fet. Instal·larem una central de registre al Patronat Municipal d’Esports, amb 20 taules i ordinadors. Ho fem allí perquè l’espai és bo i hi ha lloc per aparcar. L’horari serà de 8 a 21 ininterrompudament. A cada grup de col·legis i instituts se li assignarà un dia concret per evitar cues i facilitar la gestió. Mobilitzarem desenes de funcionaris, alguns voluntaris. I a tot el personal de nova incorporació a través de programes de col·locació temporal.
Una feina homèrica, un esforç titànic, per tal de convertir en realitat una magnífica idea mal plantejada. És possible que algú de vostès es pregunte si és necessari este escarni que faig amb l’ordre de Conselleria. Doncs jo crec que sí, perquè és de justícia reconèixer quan les coses es fan malament, sobretot perquè això permet subratllar quan les coses es fan bé. I la manca de planificació de Conselleria la suplirem amb un excel·lent treball organitzatiu per part de l’ajuntament. De l’ajuntament, i de les direccions dels centres educatius de la ciutat, que s’ha bolcat en que la idea qualle. No ens ha sorprès, sabem que en els darrers anys l’educació pública s’ha mantingut gràcies al seu esforç, sovint contra les males polítiques de l’anterior Consell.
Sorpresa no, dic, però també és de justícia reconèixer-ho. El mèrit de que hores d’ara tinguem una organització preparada per començar a fer realitat esta excel·lent idea, és col·lectiu. Hi ha un lideratge polític per part de l’equip de govern, clar, però sobretot, hi ha el talent, la professionalitat i la vocació de servei de la funció pública municipal. Mil gràcies xiques. Mil gràcies xics. L’article podria tindre 40 noms, però he escrit estos tres perquè han fet mèrits suficients com per assumir la representativitat d’un col·lectiu ample, plural i complexe i generós com és el de la funció pública.