Vicent Marzà i Vicent Soler (conseller d’Hisenda) han fet públic l’informe definitiu de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana sobre CIEGSA. Es tracta de l’auditoria definitiva de la Intervenció, amb data de 6 de gener passat, sobre la gestió desenvolupada a l’empara del conveni subscrit el 5 de febrer de 2001 entre la Conselleria de Cultura i Educació i l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives, SA (CIEGSA).
Segons el conseller Soler «és un document que revela uns fets d’extrema gravetat. El document confirma les nostres sospites: els governs del Partit Popular utilitzaren el sector públic per a crear una Administració educativa paral·lela, una mena de Conselleria d’Educació en B, amb l’objectiu de privatitzar un servei públic essencial com és l’educació. Es fa una radiografia d’una xarxa clientelar al voltant d’aquesta firma. En definitiva, sobrecostos i deute que recauran sobre les esquenes de tots els valencians».
La gestió d’una empresa pública com CIEGSA des de 2001 ha suposat un cost a les valencianes i els valencians de 457 milions. Un dels punts més greus és que, a banda, en sobrecostos s’ha abonat un 36% més per damunt del preu que haurien costat els centres si la seua construcció l’haguera gestionada directament el Servei d’Infraestructures de la Conselleria d’Educació. En total, 540 milions de sobrecostos que sumats a la gestió són 997 milions d’euros que s’haurien pogut emprar per a construir 199 centres educatius nous.
Segons el conseller Marzà: «Per aquest forat anomenat CIEGSA s’han esfumat molts dels nostres diners en sobrecostos, licitacions irregulars, un conveni improcedent i la barra lliure per a fer negoci brut amb barracons, una poca vergonya en tota regla per la qual molta gent haurà de donar-nos explicacions a les valencianes i els valencians».
«És una estafa institucionalitzada per a perpetrar el major espoliació de recursos públics destinats a l’educació en tota la nostra història. La fiscalització afecta una de les empreses paradigmàtiques d’una manera de gestionar els recursos públics per part del Partit Popular, que va muntar un sector públic mastodòntic per a centrifugar deute», ha emfatitzat el conseller Soler.
«Les infraestructures educatives necessàries per a la Comunitat Valenciana es podrien haver construït amb els sobrecostos de CIEGSA. I no només això, les històries de milers de famílies valencianes que aposten per l’educació de qualitat i les infraestructures educatives dignes, que han estat durant anys al peu del canó defenent drets bàsics del nostre bé més preuat: l’alumnat valencià, els xiquets i els joves que són el nostre futur», ha explicat Marzà.
Marzà ha informat de l’existència de una caixa «que estava abandonada en la Conselleria d’Educació i que hem comprovat que estava plena de propostes fetes per tècnics sobre com acabar amb els barracons, propostes a les quals els governants anteriors no els van fer ni cas», ha asseverat Marzà.
Els consellers presentaran al Ple del Consell del pròxim divendres l’informe perquè el govern del Botànic decidisca com vehicular jurídicament el tema i fer justícia davant de les valencianes i els valencians.
L’auditoria de la Intervenció revela que CIEGSA, incloent-hi les inversions fetes i el deute assumit per la Generalitat de 1.734 milions, ha suposat un cost total de 2.826,27 milions d’euros entre 2001 i 2014.
S’han fet 610 actuacions -que inclouen noves construccions, rehabilitacions i equipament -, però encara queden pendents 217 actuacions que s’han quedat a mitges amb un cost calculat per la Intervenció de 783 milions d’euros. 62 més es van encarregar i no es va començar res, segons es constata de l’informe.
Des de CIEGSA s’actuava i després la Generalitat ho assumia sense cap planificació de necessitats. Un exemple és la taula de la pàgina 6 del dictamen executiu: de 2001 a 2013 hi havia 67,5 milions d’euros pressupostats, mentre que el volum d’obres licitades va ser de més de mil cinc-cents huitanta-un milions d’euros, segons les conclusions de dit informe.
De l’informe s’extrauen sobrecostos, un conveni improcedent, nombroses irregularitats en la tramitació de les licitacions i la barra lliure per a fer negoci amb barracons.
SOBRECOSTOS
LES INFRAESTRUCTURES EDUCATIVES NECESSÀRIES PER A LA COMUNITAT VALENCIANA ES PODRIEN HAVER CONSTRUÏT AMB ELS SOBRECOSTOS DE CIEGSA
Els centres construïts per CIEGSA han costat, segons un estudi dels tècnics d’Infraestructures que recull la Intervenció, un 36,07% més que si les actuacions les haguera fetes directament el Servei d’Infraestructures de la Conselleria d’Educació.
Extrapolant aquestes xifres, això suposaria un sobrecost d’aproximadament 540 milions. A una mitjana de 5 milions per centre educatiu, s’haurien pogut construir 108 infraestructures noves només en sobrecostos.
Exemple gràfic: la Fase 1 de l’Escola Europea va eixir amb un pressupost de licitació de 4,3 milions i el pressupost de licitació fou de 6,1 milions d’euros, un 43,3% de sobrecost.
Però, a més, si afegim el cost que ha suposat CIEGSA per a les arques públiques, els esmentats 457 milions -393 d’aquests en costos financers pel deute-, el resultat és un desfasament de 997 milions. Una xifra amb la qual es podrien construir ara vora 200 nous centres.
CIEGSA era més cara que la Conselleria. A més, les seues licitacions comportaren desviacions respecte al cost inicial previst. En concret, la Intervenció detecta una desviació de 310 milions (el 19%) respecte al preu inicial. Per això no és estrany que hi haja modificacions que arriben a suposar un encariment de l’obra fins al 106%, com en el cas de l’IES Nou de Rafal, amb un cost de 3,1 milions d’euros.
Es construïen escoles com si foren pisos: el cost del metre quadrat construït dels centres educatius es de 912,31, un poc menys que el preu mitjà de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, que està al voltant de 1.100 euros per metre quadrat.
VULNERACIÓ FLAGRANT DE LA LEGALITAT APLICABLE
1) EL CONVENI ÉS IMPROCEDENT: la Intervenció conclou que el conveni de 2001 que dóna cobertura a les actuacions de CIEGSA “es improcedente, no constan los informes preceptivos de la Intervención Delegada, ni sobre el crédito adecuado y la memoria económica”, prevists en la Llei d’Hisenda Pública.
2) NO HI HAVIA MECANISMES DE CONTROL: “Los encargos efectuados por la Conselleria han adolecido de una falta de control manifiesta y un vaciamiento de competencias”. “La Conselleria renunció a las potestades de dirección, inspección, control y recepción de las obras que le reserva la Ley 3/1996”, de creació de CIEGSA.
3) EL PROCEDIMENT SEGUIT PER A CONTRACTAR LES AULES PREFABRICADES (92 MILIONS) “ES IMPROCEDENTE”: En 5 dels 7 casos analitzats respecte a barracons, s’empra indegudament el “procedimiento negociado sin publicidad por imperiosa urgència”. Açò es correspon segons l’auditoria a un abús en el recurs al procediment negociat sense publicitat. La Intervenció denuncia que “la falta de motivación adecuada junto con la ausencia de una negociación con los contratistas” du a afirmar que «se han omitido trámites esenciales del procedimiento negociado sin publicidad que conllevaría la nulidad de pleno derecho, al prescindirse total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido” (artículo 62.2 de la Ley del Régimen Jurídico de las Administraciones).
4) El conveni es va fer per a activitats relacionades amb construcció, rehabilitació i equipament d’infraestructures escolars, però s’ha detectat que es van destinar diners a la construcció d’infraestructures que res tenen a veure amb centres escolars.
PERSONAL
D’acord amb el anàlisi realitzat, es generà una classe de treballadors VIP. Així, la plantilla mitjana de l’empresa va ser de 73 empleats, que ha suposat una despesa de 42,6 milions i un cost mitjà per treballador de 41.665 euros. En 2012, l’any més dur de la segona recessió, el cost mitjà per treballador fou de 55.914 euros, més que un director general de la Generalitat.
A més, els executius de CIEGSA tingueren salaris VIPS, un exemple és el sou de qui va fer de gerent fins a 2006, que en l’any 2005 va cobrar 84.572 .
Cal remarcar que, a més, hi havia quatre persones encarregades de la relació institucional entre la Conselleria i CIEGSA, que no se sap exactament les seues competències.
BARRACONS
L’existència de barracons no es justificava per la construcció de noves escoles: “nos encontramos bastantes casos en los que las aulas prefabricadas no están vinculadas a un encargo de obra o que, pese a estar vinculadas, las obras no se han iniciado”.
El procediment seguit per a fer els encàrrecs ha estat improcedent, segons l’interventor. La quasi totalitat fou pel procediment negociat sense publicitat al·legant en molts casos causa d’imperiosa urgència. L’interventor revela, per contra, que els encàrrecs tardaven a executar-se només entre 20 i 40 dies, per això es justificà el rebuig al procediment ordinari.
De fet, l’interventor subratlla que “el tiempo transcurrido desde que se encargan las aulas prefabricadas es muy elevado”, entre dos anys i mig i els quasi 10 anys.
“No es coherente que en el 50% de los centros muestreados se encargue la instalación de aulas prefabricadas con anterioridad al encargo de las obras”. Así, se “condena a los alumnos a permanecer durante un largo periodo de tiempo en las instalaciones provisionales”.
L’interventor conclou que raonablement no es posaven els mitjans perquè els alumnes estigueren el menys temps possible amb una instal·lació provisional.