El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha assistit a la reunió de constitució del Consell Territorial de Formació Professional de la Plana Alta, que s’ha celebrat a Castelló de la Plana. Un acte en el qual ha participat el Secretari Autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu així com representants dels 7 ajuntaments de la Plana Alta amb instituts que ofereixen estudis d’FP, membres de la CEV i dels sindicats.
Marzà ha destacat que «La Plana Alta té un potentíssim sector industrial amb el qual anem de la mà afavorint l’oferta d’FP per a cobrir llocs de treball, en molts casos, molt especialitzats i, al mateix temps, molt demanats. Nosaltres invertim en formació perquè l’alumnat obtinga títols qualificats arrelats a les necessitats concretes de perfils de treball que es generen».
«Amb això assegurem una ocupabilitat elevada per a les persones que s’han format en graus d’FP vinculats a les necessitats del sector productiu del teixit empresarial de la Plana Alta en moltes línies diferents. És una manera imprescindible de generar riquesa i ocupació, amb unes condicions laborals dignes», ha afegit Marzà.
Per al conseller Marzà, l’FP està sent el «motor d’ocupació futura» per a l’alumnat dels 19 instituts on s’imparteixen estudis a la Plana Alta. S’han potenciat durant els últims cursos els estudis vinculats amb el tractament d’aigües o la indústria química, així com els enfocats a la digitalització empresarial i la informàtica.
El Consell Territorial d’FP de la Plana Alta treballarà per a coordinar l’oferta formativa dels 19 instituts que la Conselleria té en 7 poblacions de la comarca: Almassora, Benicàssim, Cabanes, Castelló de la Plana, Orpesa, Torreblanca i la Vall d’Alba.
Al llarg del territori valencià hi ha 19 consells territorials d’FP, que tenen com a principal objectiu regular l’oferta de noves implantacions de titulacions, ajustada de manera eficient i pròxima als entorns productius de les diverses zones del nostre territori. És per això, que els consells territorials d’FP s’agrupen en àrees funcionals, algunes de les quals són d’àmbit intercomarcal, establides a partir d’un estudi de la Universitat de València en funció de les característiques geogràfiques, socioeconòmiques i culturals de cada entorn.
400 places noves
La Formació Professional valenciana s’estructura en 25 famílies professionals que engloben graus de formació per a diferents sectors productius. D’aquestes famílies professionals s’ofereixen 21 a la Plana Alta.
Aquest curs, en l’àrea d’influència del Consell Territorial d’FP de la Plana Alta hi ha 6.103 alumnes estudiant FP, un 15% més que fa tres cursos.
La Conselleria està ampliant l’oferta formativa d’FP i aquest curs, a la Plana Alta, ha creat 400 places noves de 13 titulacions diferents, 7 de les quals s’implanten per primera vegada a les comarques de Castelló.
Una de les noves titulacions és el grau superior de Gestió de l’Aigua que s’ha obert aquest curs en l’IES Politècnic de Castelló, i dona continuïtat al grau mitjà de les mateixes característiques, gràcies a una estreta col·laboració amb l’Escola de Formació de FACSA.
El grau superior de Gestió de l’Aigua, a més d’assegurar a l’alumnat un futur laboral directe en aquesta branca de treball, està en línia amb l’estratègia del departament del conseller Marzà de potenciar els estudis relacionats amb les energies renovables, l’eficiència energètica i la gestió eficient dels recursos naturals.
Una altra gran novetat és la implantació de la FP d’aviònica en l’Aeroport de Castelló, que ha obert les seues portes aquest curs amb el grau mitjà de Muntatge d’Estructures i Instal·lació de Sistemes Aeronàutics.
Marzà ha destacat que aquestes dues titulacions noves «són una prova dels vincles que estem reforçant entre l’FP i el teixit empresarial de la comarca, per a oferir una formació de qualitat que siga garantia d’una ocupabilitat i un treball amb molt bones condicions laborals».
Entre aquest notable increment de l’oferta cal destacar també dos cursos nous d’especialització, coneguts popularment com els ‘màsters’ de la FP, que ofereixen entre 600 i 720 hores de formació avançada a les persones que han realitzat un grau superior. L’objectiu és aprofundir i actualitzar la seua preparació en les noves tècniques que requereix el mercat laboral en diversos sectors estratègics.
Aquests dos cursos nous d’especialització, que estan implantats per primera vegada a les comarques de Castelló, són el de Fleca i Brioixeria Artesanals, en el CIPFP Costa de Flor del taronger del Grau de Castelló, i l’altre d’Intel·ligència Artificial i Big Data, en l’IES El Caminàs, també en la capital de la Plana, dissenyat per a atendre la demanda cada vegada més important de personal tècnic en aquest sector en expansió.
Segons el conseller Marzà: «No sols hem ampliat l’oferta formativa en sectors amb una inserció laboral alta, com és el cas dels cicles de la família de la informàtica, sinó que també hem augmentat la diversitat de titulacions a les quals pot accedir la gent de les poblacions de la Plana Alta».
En aquest sentit, a la Plana Alta s’han triplicat aquest curs les places d’un dels títols d’informàtica més sol·licitats: el grau superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM). Així, s’ha passat d’un grup a tres en obrir una segona unitat en l’IES El Caminàs de Castelló i implantar aquest grau en l’IES Álvaro Falomir d’Almassora.
Pel que respecta a la diversificació de l’oferta, a totes les novetats ja esmentades cal afegir que aquest curs, per primera vegada, també es despleguen a les comarques de Castelló tres titulacions amb bona eixida professional: el grau mitjà de Jardineria i Floristeria, que es pot estudiar en l’IES Bovalar de Castelló, i també el grau mitjà de Vídeo Discjòquei i So i el grau superior de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles, tots dos en l’IES Vila-roja d’Almassora.
Posar en valor la Formació Professional
El secretari autonòmic d’Ocupació i Formació, Enric Nomdedéu, després d’explicar la conveniència de territorializar l’oferta formativa d’FP, va posar en relleu les dificultats amb les quals s’enfronta l’administració educativa valenciana per a «trobar vocacions, és a dir alumnes interessats, i docents que impartisquen els cicles en algunes famílies d’FP, sobretot aquelles relacionades amb els oficis més tradicionals, és a dir, els que tenen a veure amb la construcció, fusta, eficiència energètica, entre altres».
Nomdedéu va reconéixer que el desprestigi d’aquests oficis amb el temps ha allunyat als joves que s’orienten en massa als campus universitaris i, en aquest sentit va apuntar que «és necessari prestigiar aquests oficis per a informar els estudiants que és un segment amb eixida laboral i salaris dignes». També va indicar Nomdedéu que també s’està buscant la fórmula perquè les empreses que estan reclamant aquests perfils laborals es presten a donar la formació als alumnes interessats per a convertir-los en especialistes.
Així mateix, el responsable autonòmic d’Ocupació i Formació va subratllar els cursos de Labora com una plataforma de rescat per a moltes persones que havien abandonat la formació, que més tard s’incorporen, en molts casos, a l’FP.