Hui s’ha presentat a l’Ajuntament de Castelló l’estat de situació de l’economia municipal i l’evolució dels principals indicadors. El descens gradual del deute des de 2015 ha anat acompanyat pel reforç dels serveis públics essencials i l’augment espectacular de les inversions.
Aquest sanejament financer permet fer política social, turística, d’ocupació, cultural i esportiva. El Govern municipal ha aconseguit l’objectiu d’afinar els comptes públics perquè el pressupost es dirigisca a millorar el benestar de la ciutadania.
Cal destacar la caiguda de l’endeutament des del 80% de fa tres anys al 18% que es preveu al final de 2018. Una situació que ha sigut possible per l’austeritat i els ajustos dels préstecs bancaris heretats pels governs de la dreta. El deute de l’Ajuntament va arribar a ser de 129 milions en 2012 i a la fi de 2018 serà de 32 milions d’euros.
Els recursos obtinguts per la millor gestió financera, en pagar menys interessos pels préstecs bancaris, han permès implementar el pressupost dels serveis públics més directament relacionats amb el benestar ciutadà. És el cas de la despesa en ocupació, que s’ha incrementat en un 650%, i el de benestar social, que ha duplicat les xifres d’atenció a les persones més vulnerables.
Tot açò respon a un dels objectius principals del Pacte del Grau, millorar els serveis d’atenció a la ciutadania.
Un altre indicador que representa l’estat de l’economia municipal és el de les inversions. El punt més baix d’inversió va ser el de 2013, amb 4,6 milions d’euros, mentre que les inversions que es materialitzaran en l’exercici actual, arribaran als 24 milions d’euros.
En 2018 es preveu invertir 7,4 milions d’euros consignats en el pressupost municipal, a més d’11,09 milions d’euros d’inversions financerament sostenibles (amb fons procedents del superàvit de l’any anterior) i 5,6 milions de projectes finançats amb càrrec als fons Feder de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI). Uns 24 milions d’euros en un únic exercici.
El sanejament financer permès baixar el període mitjà de pagament a proveïdors, que en alguns mesos ha sigut de tres dies després del registre de les factures. A més, ha permès baixar la pressió fiscal. Sobre aquest tema, trobem l’exemple de l’IBI. El coeficient ha baixat entorn del 12% en dos anys, enfront del 130% d’increment de la quota que va experimentar la contribució urbana entre 2000 i 2015. L’IBI rústic també ha baixat de forma considerable. Amb la reducció del coeficient de l’1,07 al 0,60, un propietari mitjà que pagava 625 euros en 2016 ara paga 350 euros.