CALMA, NO PASSA RES

Des del mateix dia en què CSenM va anunciar que no entraria en el govern, els cinc grups municipals sabíem que un dia o un altre hi hauria un desacord. I qui no ho sabés, és que té menys llums que una gaiata en una matinada d’octubre.
I no perquè CSenM tingués interés a mostrar perfil propi, que entraria dins de la lògica política; sinó perquè no entraven al govern perquè tenien certes prevencions al respecte, van dir, el partit socialista. I concretament sobre algunes polítiques practicades pel partit socialista en el govern estatal, més que no pas en l’àmbit local. Una d’elles precisament sobre la política de desnonaments. Així que no resulta sorprenent que haja estat precisament este tema el que ha servit per a escenificar una dissonància. Segurament no serà l’ultima. Des de Compromís ho vivim amb la incomoditat que representa les dificultats per tirar endavant certes polítiques, però valorant molt positivament el que això significa de pluralitat democràtica.
Ací, després de dècades de majories absolutes, tant se li val el que proposares que no ensopegaria amb el mur de la matemàtica. I tant se val el que proposés el PP, que tiraria endavant gràcies també, no a la intel·ligència, sinó a la força dels números. Ara la situació és nova, i obliga a seure’s a parlar.
Vicent Sales en nom del PP va eixir fet un bou (embolat diria jo perquè envestia sense saber com ni a què) acusant al govern de xulos, perquè segons ells no havíem dialogat amb l’oposició. Menteix com gairebé sempre. Havíem parlat amb ells i havíem parlat amb C’s. Gabarda ens va arribar a amenaçar dient que si no aprovàvem la seua esmena, el PP votaria a favor de la moció de CSenM. Això era tot simplement absurd. De fet, la moció de CSenM només va obtenir 4 vots, els propis.
Fa anys que parlem de desnonaments al ple, i sabem quina és l’actitud del PP en estos casos, de servilisme amb els bancs i de falta de consciència social. La seua inacció en el tema ha agreujat el problema de per si ja greu. No hi havia molt a negociar. No van votar a favor. Cap sorpresa. Buscaven el colp d’efecte de la votació.
L’esmena que presentava el govern proposava un grup de treball, amb un full de ruta clar, i temps per fer les coses. No era una dilació. Era organització. Enlloc millor que allí es podien construir consensos. PP i C’s no van voler, per ells era més important que el govern perdés una votació. Ja tenen el premi. Però és una pírrica victòria, perquè en el fons no canvia res. El treball continua.
Ali Brancal explicà amb gran detall el que estem fent i continuarem fent. Primer cursos de formació financera per a les famílies, per evitar més enganys. I en paral·lel convenis amb particulars, altres administracions i bancs, que cedeixen habitatges a l’ajuntament per a la seua gestió. Recuperació d’habitatges de propietat municipal que el PP no sabia ni qui els ocupava. Acords amb companyies per evitar que tallen subministraments d’aigua, gas i llum a les famílies amb dificultats econòmiques. I sense parar la gestió dels Serveis Socials municipals que dirigeix José Luís López i que ha incrementat recursos per a les famílies. Eixe és el cercle antidesnonaments del que parlava l’alcaldessa. Clar que no hem aconseguit aturar-los. Ni cap ajuntament ho pot fer. Però hem creat els mecanismes perquè en aquells casos on la pressió social (via PAH o no) no els puga aturar, les famílies tinguen un allotjament digne en 24 hores.
I algú es preguntarà per quina raó el govern no va votar a favor de la moció del CSenM. Simple. Proposava il·legalitats. Proposava coses que nosaltres volem fer, però que la llei encara no permet fer. Malgrat la insistència de Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congreso, de què canvie la llei per a poder fer-ho.
Si CSenM hagués acceptat responsabilitats de govern, estic segur de que tampoc no hagués aprovat eixa moció, simplement per coherència, per honestedat intel·lectual davant la societat, conscients de què no ho hagueren pogut complir.
El resum doncs és simple. CSenM va presentar una moció que només va tindre 4 vots. El govern una esmena que només en va tindre 11. Cap de les dues es va poder aprovar. El treball continua en la mateixa direcció, i en eixe treball real i realista, seguirem coincidint amb CSenM, i no ho farem amb PP i C’s, que estan de l’altre de costat. Com deia Gabarda…”yo es que vengo de la banca”.

Enric Nomdedéu Biosca

Arxivat en: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *