Declaració conjunta contra Castor

Enric Nomdedéu Biosca, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-Compromís, Amparo Marco Gual, com a portaveu del Grup Municipal Socialista, Miguel Ángel Mulet Taló, com a portaveu del Grup Municipal Popular, i Carmen Carreras López, com a portaveu del Grup d’Esquerra Unida, d’acord amb l’article 84 del Reglament Orgànic del Ple i de les seues Comissions de l’Ajuntament de Castelló, proposen l’adopció de la següent:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El 2 d’agost de 2007, el Ministeri d’Indústria publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina a 20 quilòmetres mar endins al davant de la costa del Delta, d’Alcanar, de la Ràpita i Vinaròs, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d’operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població catalans d’Alcanar (4 km) i d’Ulldecona (6 km).
Al llarg d’aquests anys aquest projecte ha comptat amb l’oposició del Grup Municipal Bloc/Compromís poblacions com d’Alcanar i la Ràpita, i també d’una forta oposició social encapçalada per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Des d’aquesta Plataforma, des de l’ajuntament d’Alcanar i des del Grup Municipal de BLOC-Compromís a Vinaròs s’han presentat diverses denúncies, al·legacions, queixes i preguntes tant al Parlament de les Corts Valencianes, al Congrés de Diputats com davant la Comissió Europea sobre els dèficits, les mancances i els dubtes que presentava el projecte. Però en totes les despostes s’assegurava que es complien els requisits i la normativa vigent.
Aquesta infraestructura s’emmarca dins de la planificació estratègica dels sectors de l’electricitat i el gas 2008-2016 del Ministeri d’Indústria, com a projecte necessari i prioritari per ser el reservori subterrani de gas més gran de l’Estat. El primer pas al posar-la en funcionament ha estat injecció de gas al subsòl marí (on abans hi havia hagut un pou petrolífer ja esgotat) per emmagatzemar-lo i tornar-lo a recuperar segons les demandes del mercat interior. De fet s’esperava que pogués atendre un quart de la demanda de gas natural de l’Estat durant un període aproximat de 50 dies.
Abans d’emmagatzemar gas natural a l’antic jaciment petrolífer s’ha d’injectar el gas matalàs, volum mínim de gas natural que ha de trobar-se en un emmagatzematge subterrani perquè es puga extreure el gas útil a la pressió adequada fet que es produïa el 13 de juny de 2013. Malauradament el 14 de setembre l’Institut Geològic de Catalunya informava que des de feia una setmana havia detectat un increment notable de l’activitat sísmica davant de la costa del Delta, a uns 20 quilòmetres mar endins, amb magnituds màximes de 2,8 graus en l’escala de Ritcher. Des de llavors fins a dia d’avui s’han repetit centenars de sismes no només al Maestrat, sinó també a altres municipis de les nostres comarques, com ara Vila-real, Onda o Betxí. El sisme de major magnitud, 4,2 en l’escala de Richter, es va registrar a Vinaròs el passat 1 d’octubre. Això va provocar que, el 26 de setembre, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme ordenés el cessament de l’activitat del magatzem de gas Castor i demana a l’Institut Geogràfic Nacional informació detallada sobre els moviments sísmics.
En paral·lel, la Plataforma del Sénia recorda que ja va reclamar, sense èxit, que s’estudiessen aquests efectes geològics en el procés de tramitació.
Així ho demanava en el recurs d’alçada que va presentar l’entitat el 8 d’abril de 2010 davant la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient, en què recordava la necessitat d’incloure a la declaració d’impacte ambiental del projecte un estudi sismològic sobre el risc per una falla pròxima a la plataforma marina. També l’Observatori de l’Ebre al mes d’octubre de 2007 havia alertat a l’empresa promotora la conveniència de controlar oportunament els canvis sísmics que podria provocar a la zona d’injecció de gas al dipòsit; i demanava que es fes un seguiment de tots els paràmetres necessaris abans, durant i després de l’actuació.

En atenció a aquestes consideracions, i a proposta de tots els Grups Municipals, el Ple de l’Ajuntament de Castelló acorda:

1. Demanar al govern espanyol l’aturada definitiva i permanent del magatzem de gas submarí Castor, així el seu posterior desmantellament perquè la seua posada en funcionament no ofereix cap certesa ni seguretat per a que no es tornen a reproduir terratrèmols d’igual magnitud o superior.
2. Demanar al Consell l’empara i defensa dels municipis afectats, utilitzant els instrument polítics i jurídics que s’escaiguen davant les institucions espanyoles i europees.
3. Demanar a l’empresa promotora del projecte Castor que done la màxima informació i transparència sobre tot el que passa i provoca diàriament el magatzem de gas Castor.
4. Demanar a les administracions competents que s’adopten les mesures necessàries per a protegir la població preventivament i en cas de necessitat.
5. Fer arribar aquest acord al President de la Generalitat Valenciana, al Ministerio de Industria i al Ministerio de Medio Ambiente, al Conseller d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, als presidents de la Diputació de Tarragona i Castelló, als ajuntaments de les comarques del Maestrat i el Ports i a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.
6. Instar a la Fiscalia a investigar, a l’efecte d’esbrinar si s’ha produït algun il·lícit penal en la redacció, tramitació i adjudicació del concurs de la Plataforma Castor, així com en la inclusió en l’abusiva clàusula de 1.700 milions d’euros de compensació a l’empresa adjudicatària.

Castelló de la Plana, 4 de novembre de 2013.