“Per què no es va construir l’hospital de patologia dual a la Vall d’Uixó si tenia tots els informes a favor i existia un contracte en vigor? Com s’explica que una infraestructura tan ‘necessària’ al mes de maig deixe de ser-ho uns mesos després?”. Aquesta i altres preguntes han portat al Grup Compromís de la Diputació a dirigir-se de nou al Consorci Hospitalari Provincial per sol·licitar el document en el qual es desestima la construcció de l’hospital de dia de trastorns de personalitat i patologia dual en uns terrenys de la Vall d’Uixó propietat de l’expilot de motociclisme Àlex Debón.
Compromís també ha demanat la factura del projecte tècnic de construcció “que entenem que ha d’existir ja que hi ha un documentació sobre el mateix i suposem que no es posaria a dibuixar l’hospital cap dels signants del contracte d’arrendament”, segons Xavier Trenco, “si per construir-lo calien uns informes, per desestimar-lo també”.
“La cronologia dels fets ens porta fins al 8 de novembre de 2011, data en la qual el Consell de Govern del Consorci hauria d’haver ratificat el contracte que Carlos Fabra i Debón van signar l’1 de juny de 2011”. Aquesta ratificació no es va dur a terme perquè es necessitava la certificació per part de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó respecte a la requalificació dels terrenys on s’havia de construir l’hospital que, en el moment de la signatura, eren d’ús industrial. “La certificació es rep en el Consorci dies després, el 14 de novembre. I no es torna a abordar el tema del contracte fins al Consell de Govern del 25 d’abril de 2012. Tampoc es ratifica perquè no hi ha la preceptiva consignació pressupostària”.
El portaveu de Compromís considera que “ha d’existir algun document, algun acta del consell de govern, on s’informe que el projecte es descarta, o que no es ratifica el contracte amb Debón, i per això ho hem sol·licitat. Si no és així, només ens queda pensar que tota l’operació ha estat un gran miratge i que caldrà demanar responsabilitats”.
Trenco enumera la llarga llista d’irregularitats que s’han succeït en aquest assumpte, entre d’altres, “l’elecció dels terrenys sense que hi hagués concurs públic, la requalificació dels mateixos per part d’Isabel Bonig i Óscar Clavell, els dos responsables municipals en aquells moments, amb una rapidesa en la paperassa que, com a mínim, desperta curiositat; que siga el vicepresident del Consell de Govern, Carlos Fabra, qui signa el contracte quan hauria de fer-ho el director econòmic o el gerent; que hi haja dos taxacions; que el lloguer siga tan elevat …, massa interrogants “.
D’altra banda, Trenco ha explicat, quasi a manera d’anècdota, que una de les justificacions per construir l’hospital de dia per a trastorns de personalitat i patologia dual segons l’informe de Begoña Fabra, cap del servei de recursos sociosanitaris i assistencials i neboda de Carlos Fabra, “es basa en el major paper de la dona en la societat, segons es recull textualment. No sabem quina lectura fer davant d’aquesta afirmació”.
Cal recordar que el consorci, dirigit des de la Diputació de Castelló per Carlos Fabra, va dissenyar, va aprovar i va signar el projecte de construcció entre maig i juny de 2011, període de transició entre la presidència provincial de Fabra i la de Javier Moliner després de les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2011. Després de la petició de requalificació per part de Debón al febrer de 2011, els expedients s’acceleren i quan Javier Moliner presideix el primer Consell de Govern del consorci només queda pendent la ratificació del contracte. Aquest contracte està sent investigat per la Fiscalia de Castelló i ha estat incorporat a les diligències que té obertes pel préstec personal que Debón va atorgar a Fabra i pels contractes de patrocini d’Aerocas al pilot. Es dóna la circumstància que entre setembre de 2010 i març de 2013 Debón realitza quatre transferències a Carlos Fabra de 360.000 euros. Al març de 2013 ambdós signen un document en el qual l’ex mandatari es compromet a pagar el préstec més els interessos en dos anys a raó de 15.300 euros al mes. Fabra no va pagar cap mensualitat i la justícia l’ha condemnat a reposar 368.000 euros al pilot, que ha demanat l’embargament dels béns de l’expresident de la Diputació per poder cobrar.